CLUB PATÍ VELA BARCELONA – Escola de Vela

Teoria del patí de vela

Captura de pantalla 2018-01-16 a las 13.08.40
Captura de pantalla 2018-01-16 a las 13.44.45

El Patí de vela és una embarcació creada a Catalunya, més concretament a les aigues de Barcelona i Badalona, entre els anys 1920 i 1925. Durant aquella època, membres del Club Natació Barcelona i Club Natació Badalona van començar a crear uns artilugis de platja que els permetessin arribar a aigues netes i profundes, per tal de poder nedar. Aquest artilugi estava format per dos flotadors simétrics, units per unes bancades molt més amplies que les actuals. Aquest artefacte no arbolava cap tipus de vela i obligava al patró a portar un rem…

Captura de pantalla 2018-01-16 a las 13.44.51

Va ser a finals d’aquella època quan es va començar a arbolar un màstil amb una vela, obtenint el disseny de Patí que coneixem.

L’any 1942, es va celebrar a Vilanova i la Geltrú la regata que decidiría el disseny per a la classe del Patí de Vela. El guanyador va ser el disseny dels germans Lluís i Emili Mongé, socis del CN Badalona i exportadors de fusta.

Carles Pena va aconseguir que la Reial Federació Espanyola de Vela reconegués el Patí com embarcació en serie. També va ser el principal impulsor del primer Campionat d’Espanya de Pati, celebrat al CN Barcelona l’any 1944 i que es continua celebrant avui en dia, canviant de seu cada any. A més a més va ser el fundador de l’Associació Deportiva Internacional de Patí de Vela (ADIPAV), sent el seu president durant setze anys.

Captura-de-pantalla-2018-01-16-a-las-13.51.43
Captura de pantalla 2018-01-16 a las 14.30.38

Parts del patí

Captura de pantalla 2018-01-16 a las 14.32.42
Captura de pantalla 2018-01-16 a las 14.34.17

Parts de la vela

parts-de-la-vela

Dirigir un patí

Com ja sabem, el Patí és famòs per l’ausència del timó. És per aixó que, para dirigir-lo, necesitem modificar el nostre per a l’embarcació i variar així el seu centre de gravetat.

Captura de pantalla 2018-01-16 a las 14.39.40

Pes a proa: El Patí “acostarà” la proa al vent, es a dir, orsarà.
Pes a popa: El Patí “allunyarà” la proa al vent, es a dir, arribarà.

Quant més a proa o a popa desplacem el nostre pes, més reaccionarà el Patí

Rumbs

Captura de pantalla 2018-01-16 a las 14.42.47

Aproat

Estar aproat no es propiament un rumb. Un Patí queda aproat quan el vent li entra per la proa i provoca que la vela comenci a flamejar. Aquesta, actuarà com una bandera i no donarà potència alguna a l’embarcació

Cenyida

És el rum més tancat, on portarem la vela caçada fins l’aleta. Situarem el nostre cos entre la tercera i la quarta bancada, sempre més pròxims a la quarta. En aquest rumb, portarem el màstil caigut cap a popa…

Través

En aquest rumb, el vent entra en un angle de 90º respecte al màstil el podrem col·locar més avançat del que el portem en la cenyida, però tot i així, haurem de notar la seva caiguda cap a popa.

Llarg i Empopada

Són els considerats rumbs oberts. En aquessts dos casos, haurem de portar la vela oberta i el màstil tirar cap a proa.

Virar

Amb el Patí en rumb de cenyida, ens aixecarem i ens mourem cap a proa.

Trabujar

Per a iniciar una Trabujada, haurem de col·locar el nostre pes a popa, provocant que l’embarcació arribi.

Bolcar i Desbolcar

Hem de ressaltar l’importància, quan es pretén aprendre a navegar en Patí, de tindre uns bons coneixements que ens permetin desbolcar l’embarcació en cas necessari. Això ens donarà una enorme autonomia i ens facilitarà sortir en solitari a navegar, sense necessitat d’Instructor o de supervisió.

Seguretat

El aspecte més important de la navegació a vela es, sense cap tipus de dubte, la seguretat.

Barlovent i Sotavent

El concepte Barlovent i sotavent ens permet ubicar embarcacions, objectes o ubicacions al mar, utilitzant únicament el vent com a referència. Com podem obversar, l’embarcació està a barvolent del Patí.

Captura de pantalla 2018-01-16 a las 15.15.11

Moviment del Màstil

Avançar el màstil: avançarem el màstil als rumbs, es a dir, al llarg i a l’empopada. Amb el màstil avançat, el Patí tindrà tendència a arribar.

Captura de pantalla 2018-01-16 a las 15.20.22

Atrasar el màstil: ficarem el màstil cap a popa quan naveguem en rumbs tancats, com la cenyida o el través. En aquesta posició, el Patí té tendència a orsar.

Trimatge de la vela

El correcte trimatge de la vela és un aspecte de la navegació en Patí que marca la diferpencia. Aquesta habilitat requereix de moltes hores de mar i experiència però que, un cop entesa, donarà grans resultats.

Elements utilitzats per a modificar a una vela

Escota

Al caçar-la, apalanem la vela

Màstil

L’inclinació d’aquest variarà el tir de l’escota

Relinga

Quant més caçada, més tancarem

Cua d’ànec

Dona forma al pujamen de la vela

Flexor

Permet aplanar la vela

Burdes

Limitem l’inclinació del màstil cap a popa

Trimatge de cenyida vents fluixos – mar pla

La nostra prioritat serà aconseguir velocitat i un bon angle de cenyida vigilarem de no aproar-nos mai ni cenyir massa amb poc vent.

Escota

Al caçar-la, apalanem la vela

Màstil

El màstil estarà endarrere

Relinga

La portarem sense tensió

Cua d’ànec

Poc tensada

Flexor

Uns 8cm/10cm tensat

Trimatge de cenyida vents mitjans – mar pla

Com en el cas anterior la màxima prioritat serà la d’aconseguir velocitat mitjançant un bon angle de cenyida

Escota

Ben caçada

Màstil

Estarà retrasat cap a popa

Relinga

Tindrà tensió

Cua d’ànec

Estarà molt tensada

Flexor

Estarà caçat fins a la meitat del seu recorregut

Captura de pantalla 2018-01-16 a las 17.31.49

Trimatge de cenyida vents mitjans – mar formada

No ens interessa dur un angle de cenyida molt tancat, ja que, segurament, tindem la onada de cara, el que ens dificultarà aconseguir velocitat i potència, i ens impedirà passar aquestes onades

Escota

Ben caçada

Màstil

Estarà retrasat cap a popa

Relinga

Tindrà tensió

Cua d’ànec

Estarà molt tensada

Flexor

Estarà caçat fins a la meitat del seu recorregut

Captura de pantalla 2018-01-16 a las 17.32.52

Trimatge de cenyida vents forts – mar formada

Si tinguéssim la sort de tindre vents forts i mar pla, podriem perdre potència tancant el nostre rumb de cenyida, ja que no en seria tant necessari al o tindre onada

Escota

Ben caçada

Màstil

Estarà retrasat, obrint la baluma

Relinga

Molt tensada

Cua d’ànec

Estarà molt tensada

Flexor

Molt tensat

Trimatge de través

En el través és important regular la tensió de la relinga. Amb vents fluixos estarà totalment destensada

Escota

Caçada en el punt de flameig

Màstil

Amb vents fluixos, el podrem avançar una mica

Relinga

Tensada

Cua d’ànec

S’haurà de dur caçada

Flexor

Molt tensat

Captura de pantalla 2018-01-16 a las 17.38.40

Trimatge de través

Poc podem fer per a trimar una vela en vents oberts. En general la relinga no haurà de presentar cap tipus de tensió. El màstil el siturarem a proa, fins a quedar vertical o, fin i tot una mica més endavant.

Captura de pantalla 2018-01-16 a las 17.41.26
Captura de pantalla 2018-01-16 a las 18.10.29

Trimatge de vela en dies de vent fort

  1. Caçarem la cua d’ànec, la relinga i el flexor
  2. Tindrem l’escota i els caps de les maniobres sempre ordenats
  3. Col·locarem el pal una mica més endavant de lo normal